Aquest període de pràctiques ha estat una oportunitat per posar en joc les meves habilitats psicopedagògiques en un context real com es la meva escola. El projecte NIU ha estat molt més que una proposta d’intervenció per unes pràctiques: ha estat un procés viu, flexible i molt vinculat a les necessitats del meu centre i dels alumnes que hi conviuen en ell.

Des de la detecció inicial de necessitats fins a les últimes sessions de feedback amb les tutores dels nens i amb la meva tutora he pogut experimentar el valor de ser partícip d’una proposta única en el temps del meu centre, l’escolta activa i la mirada sistèmica han sigut per a mi l’arrel de tota la implementació. He après que no hi ha maneres de fer  tancades, sinó una capacitat d’adaptació que fan possible acompanyar emocionalment els infants en contextos de vulnerabilitat i adaptar-se en el moment. Tot allò après a les assignatures pren sentit quan una nena et diu: “Quan respiro em calmo” o quan un nen et confessa que ja no li fan por els crits perquè sap què fer amb la ràbia.

M’emporto una experiència professional i humana que m’ha fet créixer com a professional dins de l’escola, m’ha reafirmat vocacionalment creien firmament en el que estava fent i m’ha donat eines  per continuar acompanyant infants des de la mirada psicopedagògica amb toc personal social.

Aquesta sessió ha tingut com a objectiu principal fomentar la cohesió grupal i millorar l’autoestima dels infants, dins un context on s’havien detectat constants situacions de menyspreu, burles i manca d’empatia. Davant d’aquest escenari, vaig proposar una dinàmica afectiva: cada infant disposava d’un full amb el seu nom, decorat i penjat a les parets de l’aula. Amb música suau de fons, es van anar desplaçant lliurement per l’aula, escrivint paraules boniques, qualitats positives o records compartits als fulls dels companys. La vaig treballar amb tot el grup classe, ja que la tutora em va fer una demanda tenint en compte els conflictes que hi havia, utilitzant una metodologia vivencial, emocional i cooperativa. L’activitat combinava expressió escrita, moviment lliure i relaxació escoltant música. Al final de l’activitat, es va fer una roda per compartir com s’havien sentit llegint els comentaris rebuts per part dels seus companys i companyes.

La sessió va ser molt emotiva. Al principi, alguns alumnes es mostraven una mica parts, fent bromes i no volien participar però a mesura que es va anant encarant l’activitat van mostrar més predisposició i ganes. Va ser preciós veure com es creava un espai de somriures i afecte, i molts alumnes es mostraven sorpresos i contents en llegir comentaris que no s’esperaven.  Tot i que crec que es una de les millors dinàmiques que he portat a terme, vaig detectar que alguns infants van rebre menys comentaris o de menor qualitat i volia reconduir aquesta situació parlant amb els alumnes, dient comentaris en veu alta..

Pel que fa a l’impacte i la meva valoració, vaig percebre una millora del grup i en les relacions durant els dies posteriors i també m’ho va dir la tutora. El fet que alguns infants verbalitzessin que “no sabien que escriure” mostra la potència de l’activitat i de poder treballar aquests objectius de maneres diferents en altres moments del curs.

Aquesta sessió s’ha plantejat com a seguiment de grup i A.M. aquest es un alumne amb dificultats de regulació emocional i forta necessitat d’aprovació per part del grup. El conflicte no només s’ha mantingut, sinó que crec que ha començat a cronificar-se. A.M. continua buscant atenció a través de conductes com insults o empentes, i el grup reacciona generant una barrera defensiva en pinya contra ell, aixó s’ha parlat amb la tutora i hem plantejat aquesta sessió per treballar:

OBJECTIUS

1. Fer seguiment de l’impacte del cercle restauratiu anterior.

2. Acompanyar A.M. a explorar formes més reparadores de trobar afecte en els altres.

Durant la sessió que va ser fora de l’aula i en petit grup, el grup ha expressat obertament el seu cansament davant la repetició de les mateixes actituds del A.M i que aquestes no milloren. La sinceritat d’algunes intervencions ha sigut dura i en alguns cops he hagut de interrompre per parlar de les aportacions constructives. A.M., en un moment d’honestedat emocional, ha esclatat a plorar i ha verbalitzat que no entén per què no volen jugar amb ell si ell “solo quiero tener amigos.

Hem parlat del desig d’aprovació i maneres adequades d’aconseguir l’afecte en els altres. Hem parlat de límits, de les intencions de com fem les coses, de maneres d’aproximar-se, i finalment s’ha proposat redactar unes normes de convivència actualitzades.

Tot i que el conflicte continua aquest moment de pensar i redactar tots junts ha estat interessant. Va ser un instant en què tot el grup va quedar més connectat. A.M. escoltava atentament, molt més calmat, i semblava realment afectat per al moment.

Vaig sortir amb sensacions oposades: per una banda, frustració per veure que el conflicte es resisteix a la millora i que l’actitud dels alumnes es troba en un moment molt enquistat i per l’altra, la satisfacció d’haver generat un espai on han pogut parlar sense trepitjar-se.

La resposta del grup ” pinya ” que ja no tenen paciència amb  A.M., i això fa que la intervenció que hem fet en 3 sessions s’hagi de redirigir millor cap a un treball individual amb ell (enfortint autoestima, autogestió i autocontrol); i de l’altra, amb el grup classe per sostenir una actitud d’escolta i límits cap als altres.

Es fa imprescindible revisar de forma periòdica els acords per donar-los validesa i sentit, i no convertir-los en un document simbòlic sense impacte.

Aquesta trobada en petit grup va tenir lloc a fora de l’aula amb els petits de I5, com a objectiu ajudar els infants a prendre consciència del que els agrada i del que els molesta, mitjançant l’expressió plàstica i verbal. Per fer-ho, vam dividir la sessió en dues parts: primer els vaig demanar que dibuixessin alguna cosa que els agrada molt i, després, alguna cosa que els fa enfadar o no els agrada gens. A partir dels dibuixos, vam generar converses per posar paraules a les emocions i començar a identificar situacions de benestar i malestar.

OBJECTIUS PLANTEJATS

• Fomentar l’expressió emocional en els alumnes de I5.

• Acompanyar en la identificació d’emocions bàsiques com l’alegria i la ràbia.

• Promoure la conversa entre iguals.

• Crear un espai segur per compartir vivències amb respecte.

REFLEXIONS

Aquesta trobada al principi va costar una mica, però després va ser realment profitosa. D’una banda, vaig poder veure com, en grups petits i activitats molt acotades els infants són capaços de posar nom a emocions que sovint els costa expressar. Tot i que al principi els costava molt identificar coses que els fan enfadar, amb paciència i preguntes de situacions que jo he vivenciat a l’escola van començar a sortir exemples molt significatius de les seves veuetes. Va ser especialment important i oportú quan un nen va verbalitzar que li feia molta ràbia que li agafessin coses sense demanar permís. Aquest comentari va ser un punt d’inflexió: va generar empatia en altres companys, que ràpidament van intervenir dient “a mi tambíen me pasa”, i això va donar lloc a un petit diàleg espontani entre ells. Va ser un moment preciós, perquè no només van identificar l’emoció, sinó que van començar a reconèixer-la en els altres i a ser conscients dels seus actes i de les emocions que es desencadenen.

Un altre aprenentatge que me’m porto va ser la capacitat que tenen d’explicar-se a través del dibuix si t’estàs escoltant sense pressa. Tot i que alguns nens van tenir dificultats per dibuixar, finalment van saber plasmar al paper el què havien volgut transmetre parlant o fent gestos per descriure el que no sabien dibuixar.

• El format de dibuix és molt atractiu per aquesta edat i va afavorir la implicació i la transmissió de les emocions.

• Crec que no vaig escollir bé el moment de treure els infants de l’aula, ja que estaven jugant amb plastilina i això els va generar presses per tornar.

• Per un altre dia incorporar la reflexió “què puc fer quan m’enfado”, per començar a treballar la regulació.

Descripció de l’activitat:

Aquesta darrera entrada recull el tancament del meu procés de pràctiques en el context d’una escola d’educació primària, tot i que encara no ha finalitzat. Al llarg d’aquestes setmanes, he dut a terme diverses actuacions psicopedagògiques orientades a la detecció de necessitats, l’assessorament al professorat i la implementació de mesures vinculades al Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). En aquesta fase final, he centrat l’activitat en l’avaluació global de la intervenció realitzada mitjançant un qüestionari post aplicat als docents del centre, a fi de valorar l’evolució del coneixement, la pràctica i les percepcions en relació al DUA i a l’atenció a la diversitat.

Aquest procés també ha inclòs una observació concreta en un aula de 1r de primària, coordinada amb la mestra Raquel, que ens ha permès aprofundir en la detecció de barreres d’aprenentatge i el disseny de propostes d’intervenció amb perspectiva inclusiva.

Objectius de la intervenció:

• Analitzar l’impacte del procés d’assessorament psicopedagògic dut a terme durant les pràctiques.
• Valorar els canvis percebuts pel professorat en relació amb el coneixement i l’aplicació del DUA.
• Reflexionar sobre les possibilitats i límits reals de la innovació educativa des d’una mirada inclusiva.
• Integrar la teoria i la pràctica en un context educatiu real i dinàmic.

Reflexió personal:

Aquest procés de pràctiques ha estat una experiència d’aprenentatge molt significativa per a mi, tant a nivell professional com personal. He pogut comprovar que el rol psicopedagògic no es limita a identificar dificultats, sinó que és un motor fonamental de transformació pedagògica quan es planteja des de la col·laboració, l’escolta activa i el suport continu.

L’assessorament individuals a alguns dels mestres de l’escola m’ha ajudat a entendre millor com les necessitats emocionals i conductuals dels infants estan íntimament lligades a les pràctiques inclusives i a l’organització de l’aula. D’altra banda, l’anàlisi comparativa entre el qüestionari inicial i el final m’ha permès constatar una evolució clara en el claustre: s’ha guanyat en consciència, coneixement i predisposició per aplicar els principis del DUA. Aquest canvi, tot i incipient, apunta cap a una cultura educativa més oberta a la diversitat i l’equitat.

Crear cultures inclusives requereix repensar els valors, les relacions i els suports dins la comunitat educativa (Booth, 2015).

Aquesta frase sintetitza bé allò que he intentat fomentar durant la meva estada: més enllà d’eines o estratègies, el veritable canvi rau en la mirada compartida.

Avaluació de la intervenció:

Els resultats del qüestionari final mostren una millora clara respecte a l’inicial:

• En el Bloc de coneixement conceptual, la mitjana dels ítems ha pujat entre 0,5 i 0,8 punts, destacant una millor comprensió sobre les mesures universals/addicionals/intensives i una major seguretat en la identificació de necessitats educatives específiques.
• En el Bloc de pràctica, tot i que encara hi ha marge de millora, s’ha detectat un augment en l’aplicació dels principis del DUA i un lleuger increment en la coordinació amb altres professionals.
• En el Bloc de percepció i necessitat, es manté un altíssim nivell d’interès per aprofundir en el DUA (mitjanes de 5 en els tres ítems), cosa que reafirma la necessitat de continuar apostant per formacions pràctiques i contextualitzades.

Les respostes qualitatives indiquen canvis reals en la pràctica docent: ús de materials visuals, opcions diverses dins d’una mateixa activitat, millora en les rutines d’aula, etc. Tot plegat, mostra que l’assessorament ha tingut un impacte positiu i tangible.

Observacions personals:

Aquest procés m’ha reafirmat la importància de la proximitat, el respecte al ritme del docent i l’escolta activa com a eixos del rol psicopedagògic. No és senzill canviar dinàmiques consolidades, però amb acompanyament, espais de reflexió i exemples pràctics, es poden generar petits canvis que obren camins cap a una educació més inclusiva i equitativa.

També he après a ajustar-me a les limitacions reals del dia a dia: manca de temps, sobrecàrrega, coordinació insuficient… Aspectes que no es poden ignorar si volem que les propostes siguin viables.

Descripció de l’activitat:
Per tancar el procés de pràctiques, he dut a terme l’avaluació final de la formació i l’assessorament realitzats sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). Aquesta acció ha consistit en l’enviament d’un qüestionari final al mateix grup de docents que va respondre el qüestionari inicial. Els tres primers blocs de preguntes es mantenen iguals per tal de comparar resultats i observar l’evolució real. S’ha afegit un quart bloc amb preguntes obertes posteriors a la intervenció, amb l’objectiu de recollir aportacions qualitatives sobre l’impacte percebut i les accions implementades a l’aula.

Objectius:

• Avaluar l’impacte real de la formació i l’assessorament realitzat.
  • Comparar els resultats pre i post per mesurar l’evolució en coneixement, pràctica i percepció.
  • Recollir evidències de transferència a la pràctica educativa.
  • Donar veu al professorat sobre els canvis viscuts i estratègies implementades.

Reflexió personal:
Durant aquest procés d’avaluació final, he pogut comprovar com una formació ben orientada, propera a la realitat del centre i acompanyada d’assessorament psicopedagògic individualitzat, pot tenir un impacte significatiu en el canvi de pràctica docent. El qüestionari mostra una millora clara en el coneixement conceptual i en la percepció d’autoeficàcia del professorat per atendre la diversitat a l’aula. Així mateix, moltes de les respostes obertes fan referència a accions concretes que ja s’han començat a implementar. Com assenyala Pujolàs (2021), la clau de l’èxit rau en una formació amb sentit, situada i útil, que genera vincles i empodera els docents. Aquesta experiència confirma que l’escola és un context viu i amb un gran potencial de canvi, i que la mirada psicopedagògica hi té molt a aportar.

Avaluació de la intervenció (planificada):
La comparació entre els qüestionaris inicial i final permet identificar una millora significativa en gairebé tots els ítems avaluats. La mitjana global ha augmentat especialment en els ítems vinculats al coneixement conceptual del DUA i a la seguretat a l’hora de detectar i atendre la diversitat. Així mateix, els docents han manifestat una valoració molt positiva del procés de formació i una alta motivació per continuar aprofundint-hi. Les respostes qualitatives indiquen canvis reals en la pràctica docent i un increment del treball col·laboratiu. Aquesta avaluació ha estat clau per evidenciar que les actuacions dutes a terme tenen efectes positius i sostenibles.

Observacions:

M’ha resultat molt satisfactori veure com els resultats mostren una evolució real. Un dels reptes ha estat dissenyar un instrument que permetés captar aquest canvi d’una forma rigorosa però comprensible. L’anàlisi de les respostes obertes m’ha permès veure que hi ha accions concretes que s’estan posant en marxa i que la reflexió pedagògica ha crescut dins del claustre. Aquest treball em reafirma la idea que l’acompanyament psicopedagògic pot tenir un gran impacte si s’orienta des del diàleg, la confiança i la pràctica situada.

 Evidències:
Per dur a terme la sessió, he utilitzat els següents materials:

• Qüestionari post-intervenció:

Bloc 1 – Coneixement conceptual (Likert 1-5)

1. Conec què és el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).
2. Sé diferenciar entre mesures universals, addicionals i intensives.
3. Em sento còmode identificant les necessitats educatives específiques de l’alumnat.
4. Conec estratègies per adaptar les activitats a les diferents necessitats de l’aula.

Bloc 2 – Pràctica a l’aula (Likert 1-5)

1. Aplico els princips del DUA en la meva pràctica habitual.
2. Utilitzo metodologies actives i recursos diversos per atendre a la diversitat.
3. Coordino accions amb altres professionals del centre/externs quan detecto dificultats d’aprenentatge/possibles trastorns.

Bloc 3 – Percepció i necessitat (Likert 1-5)

1. Considero útil rebre assessorament específic sobre el DUA i les mesures d’atenció a la diversitat.
2. M’agradaria aprofundir més sobre com implementar el DUA en el meu dia a dia professional.
3. Valoro positivament accions col·laboratives i formatives entre docents.

Bloc 4 – Preguntes obertes (post)

4. Què has après o canviat després de les accions d’assessorament?
5. Hi ha alguna estratègia que hagis començat a implementar a l’aula? Ha tingut efecte?

• Resultats recollits i analitzats

S’ha detectat una millora destacable en tots els ítems, especialment en el coneixement i diferenciació de mesures.

Augmenta l’aplicació pràctica del DUA i la coordinació amb altres agents. La millora és significativa. Continuen utilitzant metodologies actives i diferents recursos en la mateixa mesura.

El claustre manté una motivació molt elevada i valora positivament la continuïtat del suport.

• Extractes de les respostes obertes

1. Què has après o canviat després de les accions d’assessorament?

1. “Ara em fixo més en com dissenyo les activitats.”
2. “He entès millor les diferències entre mesures universals, addicionals i intensives. Això m’ajuda a posar nom a coses que ja fèiem, però també a detectar què falta.”
3. “Veig que el DUA és molt aplicable si planifiquem amb intenció i coneixem les necessitats de l’aula.”
4. “M’ha servit per adonar-me que no cal fer activitats diferents per a cada alumne, sinó pensar opcions dins d’una mateixa proposta.”
5. “Intento oferir diferents suports i canals perquè tothom hi pugui accedir.”
6. “He après a observar millor les barreres que poden tenir els alumnes. Ara em centro més en el context i no només en la dificultat de l’alumne.”
7. “El treball cooperatiu i les estructures més flexibles són eines que abans no valorava tant. Ara intento utilitzar-les més sovint.”
8. “La importancia de coordinarme con otros maestros.”

2. Hi ha alguna estratègia que hagis començat a implementar a l’aula? Ha tingut efecte?

1. “He començat a utilitzar més materials visuals i pictogrames amb alguns alumnes. Ara entenen millor les instruccions i es mostren més receptius.”
2. “Sí, faig servir més preguntes obertes i activitats amb resposta múltiple. Això ha fet que alumnes més tímids participin més.”
3. “He provat d’incorporar opcions dins d’una mateixa activitat (per exemple, fer un vídeo, fer un esquema o escriure un text). El resultat ha estat molt positiu.”
4. “Ara estructuro les sessions amb una rutina clara. Els alumnes saben què esperar i això ha reduït molt les interrupcions.”
5. “Estic aplicant la tècnica 1-2-4 en algunes àrees. Els alumnes s’ajuden entre ells i millora molt la comprensió.”
6. “Intento que les activitats tinguin diferents nivells de suport (ajudes visuals, instruccions pas a pas…). Això ha permès que alguns alumnes no es desconnectin tan aviat.”
7. “He començat a fer servir rúbriques senzilles amb icones per ajudar a l’autoregulació. Els alumnes entenen millor què han de fer.”
8. “He adaptat els espais i temps d’algunes activitats (per exemple, deixar més temps a alguns alumnes o fer grups reduïts) i he notat millores clares en la participació.”

Aquesta sessió va tenir un significat molt especial per a mi, tant pel moment, pel conte i pel grup. Treballar amb infants d’I4 implica portar les emocions o un moment on encara costa posar paraules clares i sovint es manifesten amb el cos, la veu i les mirades.  La seva classe està fent un projecte sobre volcans, i vaig creure que seria bónic treballar el conte Tinc un volcà i poder aixó captivar-los.

Els objectius d’aquesta sessió eren:

• Ajudar-los a identificar l’enuig.
• Introduir el concepte de control emocional i explicar unes eines senzilles per autoregular-se.

El fet que ja coneguessin paraules com “lava”, “erupció” o “cràter” em va permetre començar a treballar el sentit del conte amb molta més rapidesa. Quan vaig explicar la història de la protagonista, m’explicaven com el seu volcà explotava quan s’enfadaven, van fer gestos de complicitat, de reconeixement ja que gairebé tots feien igual. El L.D va dir “com quan jo crido perquè no em deixen pujar al tobogan”.

Després del conte, vam parlar de situacions que ens encenen el volcà i què podem fer per calmar-nos.

També vam fer una segona activitat breu en què els infants van representar amb el cos o la cara com es sentia l’Alba en diferents moments del conte. Aquest exercici va facilitar la comprensió emocional i va permetre detectar qui tenia més dificultat per identificar emocions pròpies i les alienes a ells.

A nivell psicopedagògic, crec que les metàfores visuals i els contes com a ponts emocionals són molt importants. Ainsworth ens parla de la importància d’un vincle per poder expressar-se; en aquest cas, el format reduït i fora de l’aula va crear aquest entorn de confiança i vem treballar aquest vincle també patern i matern de la protagonista amb els seus pares.

A nivell personal, em vaig sentir molt connectada i contenta del que anava succeint. Vaig sortir amb una sensació d’haver sembrat una llavor, petita però significativa i de poder trobar un espai de parla i de escolta sá i útil per a ells.

Hem plantejo programar una segona sessió on cada infant pogués dibuixar el seu propi volcà interior, identificar què l’encén i escriure o expressar maneres de “refredar-lo” crec que enfocada a un nivell superior com segón de primària.

Aquesta tercera trobada es va programar com a resposta immediata a una situació complicada que ja feia temps que es vivia a l’aula amb un alumne. A.M, un nen amb moltes dificultats per regular les seves emocions i relacionar-se assertivament amb el grup i a poc a poc aquesta situació s’anava enquistant.  El grup de classe havia començat a actuar en bloc, mostrant una actitud de rebuig que empitjorava la situació. La tutora va verbalitzar el malestar d’alguns alumnes, i jo mateixa havia observat dinàmiques preocupants d’exclusió i burla encoberta sota l’etiqueta de “broma”.

La sessió la vaig fer en format de cercle restauratiu, amb tot el grup assegut en rotllana. Vaig intentar establir un clima i  vam acordar normes clares de respecte i torn de paraula mitjançant amb un peluix. Vaig començar recordant el perquè d’aquest espai: no es tractava de jutjar, sinó d’entendre’ns i escoltar-nos.

Les intervencions  breus. Molts alumnes van compartir situacions en què s’havien sentit ferits per comentaris o actituds de A.M , que sovint es disfressaven de “bromes”, i tots interactuaven en bloc. Cap al final de la sessió van començar a aparèixer frases que indicaven una presa de consciència: “jo faig veure que ric, però no m’agrada”. Les intervencions del grup van donar pas per afí a A.M. Va ser difícil per a ell, però va voler parlar. Amb veu tremolosa va dir que se sentia sol, que no sabia com acostar-se, que volia jugar, però ningú li deixava i que no té amics.

Vaig haver de contenir A.M. en alguns moments per evitar que interrompés, però també vaig validar el seu dolor i el seu intent de comunicar. En futures sessions m’agradaria escriure compromisos individuals, perquè les paraules no quedin només a l’aire i les tinguin a les parets de la classe.

El model de convivència i les pràctiques restauratives no poden basar-se únicament en normes i sancions, si no s’han d’establir unes rutines on la comprensió i la construcció d’un llenguatge sa i respectuós sigui el nostre dia a dia.

Personalment, em vaig sentir molt exposada i petita, ja que moltes vegades no sabia com a guia el grup cap a l’objectiu.

 Millora detectada: Preparar una activitat final de compromís escrit amb tots els companys.

Descripció de l’activitat:
Després de la formació general sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) i els diferents tipus de mesures d’atenció a la diversitat, es va oferir la possibilitat de fer un assessorament individualitzat als docents assistents. L’objectiu era acompanyar-los en l’anàlisi i adaptació d’activitats reals de la seva aula, aplicant els principis del DUA i identificant les mesures universals, addicionals o intensives més adequades en casos reals.

L’assessorament ha tingut una durada de 20-30 minuts per docent, i s’ha portat a terme sota un ambient de confiança i col·laboració. S’ha treballat amb un total de 3 docents voluntàries, cadascuna amb realitats i nivells educatius diferents. És important destacar que per tal de fer aquest assessorament, ha estat necessària l’observació d’una sessió amb aquests docents i els seus grups/infants concrets.

Objectius:

• Acompanyar i orientar les docents en la implementació pràctica del DUA.
• Revisar i adaptar activitats reals d’aprenentatge de l’aula per fer-les més inclusiva i significatives.
• Identificar conjuntament les mesures d’atenció a la diversitat adequades per a cada context.
• Potenciar l’autonomia i la reflexió pedagògica crítica.

Reflexió personal:
Aquest espai d’assessorament ha estat especialment valuós, ja que m’ha permès observar com els coneixements compartits a la sessió formativa s’extrapolen a la pràctica de cada docent. He pogut comprovar com, partint d’una mateixa base conceptual, les necessitats i enfocaments varien segons el context d’aula, el nivell educatiu i el perfil del grup-classe. Aquesta diversitat evidencia la importància del suport personalitzat com a estratègia clau per a la transferència real de la teoria a la pràctica (Sanchiz Ruiz, 2009).

Les docents s’han mostrat receptives, participatives i agraïdes pel suport, fet que reforça la idea que els processos d’assessorament no només contribueixen a millorar la inclusió, sinó que també afavoreixen una millora professional i personal a través de l’acompanyament reflexiu (Monereo, 2010).

També m’he adonat que el procés d’aplicació del DUA o, al menys, de re-construcció respecte les mesures d’atenció a la diversitat no és immediat. Caldrà un temps per digerir bé la informació i oferir una inclusió més acurada, eficient i realista. A més a més, a aquestes alçades del curs i, especialment, en una escola que l’any vinent ja tanca, entenc que dit procés es dificulta.

Avaluació de la intervenció (planificada):
L’assessorament ha estat ben valorat per les docents, tant pel format proper i pràctic, com pel temps destinat a cada cas. Totes tres han implementat algunes de les adaptacions consensuades en les seves aules durant la setmana posterior, i han transmès una millora en la participació de l’alumnat. A nivell personal, ha estat una experiència molt enriquidora per mi, tant per consolidar el meu rol com a psicopedagog en formació, com per continuar practicant l’escolta activa i la resposta ajustada a cada cas.

Observacions:

Un dels principals reptes ha estat respectar el temps establert per a cada docent, ja que totes presentaven casuístiques complexes que requerien espais més llargs (alguna s’ha allargat més del temps previst). També he pogut constatar la dificultat que, a vegades, suposa identificar clarament si una mesura és addicional o intensiva, especialment quan les línies són difuses. Tanmateix, aquestes situacions han estat una gran oportunitat per reflexionar conjuntament i consolidar coneixements (també jo mateix he après dels docents assessorats), sempre tenint en compte el marc normatiu i la realitat del centre.

 Evidències:
Per dur a terme la sessió, he utilitzat els següents materials:

• Fitxa-guia utilitzada per analitzar i reformular l’activitat segons els tres principis del DUA (representació, expressió i implicació).

Aquí us adjunto el model de fitxa que he realitzat, a veure què us sembla!

Descripció de l’activitat:
Aquesta intervenció ha consistit en la realització d’una sessió formativa dirigida a la majoria de l’equip docent del centre educatiu, amb una durada d’1h 30min. S’ha realitzat fora de l’horari escolar (de 17:45 a 19:15). S’hi ha presentat de manera clara i accessible el marc del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), així com la classificació i aplicació pràctica de les mesures universals, addicionals i intensives a partir de la infografia que vaig elaborar. En aquesta també es troben enllaços d’interès on el professorat pot trobar informació rellevant i significativa respecte el DUA i concrecions a l’hora d’aplicar mesures universals, addicionals o intensives (amb exemples més concrets que facilitin la seva comprensió).
La formació ha combinat una part expositiva amb una dinàmica participativa basada en l’anàlisi de tres casos contextualitzats en el mateix centre. S’ha promogut la reflexió col·lectiva a través de l’anàlisi, reflexió i posada en comú de dits casos.

Objectius:

• Afavorir la comprensió del DUA com a marc inclusiu per a l’atenció a la diversitat.
• Identificar amb claredat les diferents tipologies de mesures (universals, addicionals, intensives).
• Ajudar els docents a traslladar els principis del DUA a situacions reals de l’aula.
• Estimular el treball col·laboratiu docent per a generar respostes més ajustades i eficaces.

Reflexió personal:
Durant la sessió, he pogut observar com l’equip docent valorava positivament l’espai per compartir dubtes i contrastar experiències reals. El plantejament pràctic i proper de la formació ha facilitat la connexió amb les necessitats quotidianes dels mestres.
Seguint les orientacions de Sanchiz Ruiz (2009), una intervenció psicopedagògica ha de tenir en compte la participació activa dels professionals, i aquest enfocament s’ha demostrat clau per a generar implicació real.
Una reflexió crítica és la necessitat d’ajustar el ritme i el grau de profunditat, ja que alguns docents partien de coneixements molt bàsics sobre el DUA. La diversitat dins del propi claustre és també un repte a considerar en futures accions.

Avaluació de la intervenció (planificada):
Abans de donar per tancada la sessió, hem fet una breu avaluació informal de recollida a nivell oral. Aquesta ha mostrat:

• Alts nivells de satisfacció pel format dinàmic i clar.
• Major claredat conceptual sobre què implica aplicar el DUA a la pràctica.
• Interès real per aprofundir en les mesures addicionals i per millorar la coordinació entre docents i suports. També s’ha detectat la necessitat de fer seguiment individualitzat de casos complexos, cosa que pot derivar en una propera acció d’assessorament més específica.

Aquesta mateixa tarda també he passat una enquesta de satisfacció. Encara no han contestat tots/es els/les participants. Per això, en la propera entrada, comentaré els resultats de la mateixa. Les preguntes han estat les següents:

Bloc 1 – Valoració de la sessió (escala Likert de l’1 al 5)
(1 = gens d’acord / 5 = totalment d’acord)

1. La sessió m’ha ajudat a entendre millor els principis del DUA.
2. He comprès amb més claredat la diferència entre les mesures universals, addicionals i intensives.
3. Els casos pràctics analitzats han estat útils i rellevants per a la meva pràctica docent.
4. El format participatiu i col·laboratiu m’ha semblat adequat.
5. Considero que el contingut és aplicable al meu dia a dia a l’aula.

Bloc 2 – Preguntes obertes

1. Quins aspectes de la sessió t’han resultat més útils o interessants?
2. Què milloraries o afegiries en futures formacions sobre aquest tema?

Observacions:

El fet d’haver tingut temps per preparar la formació amb rigor m’ha permès sentir-me segur i coherent durant la sessió. Tot i així, he detectat que alguns mestres tenen reticències o altres punts de vista aliens al que coneixem per inclusiu que dificulten el canvi de mirada inclusiva. A nivell interpersonal, el to obert i col·laboratiu ha afavorit un bon clima.
En línia amb el que defensa Booth i Ainscow (2011), la inclusió educativa no es pot entendre com una simple aplicació de recursos, sinó com un procés col·lectiu que requereix temps, formació i compromís.

Evidències:
Per dur a terme la sessió, he utilitzat els materials que vaig esmentar a l’anterior entrada:

• Una infografia amb continguts clau (DUA, exemples pràctics, classificació de mesures).

• Tres casos pràctics contextualitzats en el mateix centre amb preguntes de reflexió per respondre-les en grups de treball.
• Un esquema d’actuació que mostra quan i com aplicar les diferents mesures.