Aquesta segona trobada del projecte NIU va ser una sessió molt significativa, ja que va partir d’una preocupació de la tutora i supervisió de la meva tutora. La vaig dur a terme de manera individual amb A.M., un infant de 4t de primària que, des de fa temps, mostra greus dificultats per relacionar-se amb el seu grup classe. A.M. actua constantment buscant la validació dels altres, però ho fa a través de conductes que generen rebuig (insults, crides, empentes).

L’activitat es va centrar en crear un espai d’escolta. Vam treballar amb targetes visuals d’emocions i imatges reals de situacions. A partir d’aquestes imatges, A.M. va començar a verbalitzar sentiments de tristesa, frustració i molta confusió amb els seus companys i els seus desitjos de tenir amics. Va reconèixer que “vol tenir amics, però no sap com fer-ho”. Vaig notar una gran dificultat per sostenir la mirada, una baixa autoestima encoberta per actituds defensives i un gran desconeixement dels límits. Tot i això, al final de la trobada va demanar-me de tornar-hi un altre dia a parlar amb mi.

També hi vaig veure reflectida la teoria de  l’autoconeixement i control emocional de Goleman: A.M. necessita eines concretes, però sobretot un entorn que li permeti fallar i tornar-ho a intentar sense ser exclòs, encara que en aquests moments el clima de la classe és molt tens…

Com a psicopedagoga en pràctiques, vaig sentir la complexitat del repte: ajudar el Álvaro a reescriure les seves estratègies socials i de percepció de la realitat.

Descripció de l’activitat:
Després d’haver analitzat les respostes del qüestionari previ passat al claustre, he detectat una clara necessitat de formació i reflexió compartida sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge i la classificació i aplicació de les mesures d’atenció a la diversitat. Per això, he dissenyat una sessió formativa que es realitzarà el proper dilluns 5 de maig per al professorat amb una durada estimada d’1 hora i 30 minuts. Aquesta sessió serà pràctica, participativa i es desenvoluparà a partir de situacions reals del centre. La proposta busca generar una comprensió compartida i funcional del DUA i facilitar l’aplicació de mesures universals, addicionals i intensives a l’aula.

Objectius:

• Oferir una base conceptual clara i útil sobre el DUA i les seves implicacions a nivell metodològic.
• Reflexionar de manera col·lectiva sobre casos pràctics reals que exemplifiquin la necessitat d’una intervenció ajustada i coherent.
• Potenciar la col·laboració entre docents per facilitar el disseny d’estratègies inclusives.
• Donar resposta a les necessitats de formació expressades pel professorat a través del formulari.

Reflexió personal fonamentada i crítica:

Planificar aquesta formació ha estat un repte interessant. M’ha obligat a buscar maneres efectives de traduir la teoria del DUA en dinàmiques entenedores i aplicables. M’he adonat que molts mestres tenen la voluntat de millorar la seva pràctica, però sovint no tenen el temps ni els recursos per aprofundir en qüestions com el DUA. També he intentat que la sessió no sigui una “classe magistral”, sinó un espai on compartir, dubtar i aprendre plegats. Teòricament, m’he recolzat en autors com Meyer, Rose i Gordon (2014), que aposten per una aplicació flexible i pràctica del DUA adaptada al context.

Avaluació de la intervenció (planificada):
La sessió es valorarà posteriorment mitjançant un qüestionari de satisfacció i una autoavaluació ràpida dels docents participants. Així mateix, es recolliran les aportacions dels grups de treball per analitzar-ne la riquesa i el grau d’aplicabilitat. Aquestes dades em permetran fer reajustaments per a futures accions formatives o assessoraments més concrets.

Observacions:

Tot i que la formació encara no s’ha realitzat, el procés d’organització i elaboració m’ha servit per anticipar possibles dificultats i punts clau a tenir en compte. Una de les qüestions que més m’ha ocupat és trobar l’equilibri entre teoria i pràctica, de manera que la sessió sigui útil, entenedora i aplicable al dia a dia del professorat. També he intentat preveure diverses maneres de dinamitzar la sessió perquè no es converteixi en una exposició unidireccional. Em preocupa una mica el nivell de participació que pugui haver-hi, però confio que, havent treballat amb casos reals del centre i amb dinàmiques obertes, la resposta serà positiva. Aquest procés m’ha fet reflexionar sobre la importància de preparar bé qualsevol acció psicopedagògica, no només pel contingut sinó per la manera com es presenta i com es genera compromís col·lectiu.

Evidències:
Per elaborar la sessió, he creat:

• Una infografia amb continguts clau (DUA, exemples pràctics, classificació de mesures).

• Tres casos pràctics contextualitzats en el mateix centre amb preguntes de reflexió per respondre-las en grups de treball.

• Un esquema d’actuació que mostra quan i com aplicar les diferents mesures.

Espero que aquests materials també us serveixin a vosaltres!

Descripció de l’activitat:

Durant aquest període de pràctiques, una de les primeres actuacions que he dut a terme ha estat l’elaboració i difusió d’un qüestionari inicial per detectar el coneixement, la pràctica i la percepció que té el professorat del centre respecte al Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) i les mesures d’atenció a la diversitat. L’instrument es va enviar al professorat de l’escola fa dues setmanes i ha estat dissenyat mitjançant Google Forms. Ha estat respost per 11 mestres de l’escola. Les preguntes s’han agrupat en quatre blocs temàtics: coneixement conceptual, pràctica a l’aula, percepció i necessitat de formació, i preguntes obertes. Al final del post, us he adjuntat les preguntes, a veure què us semblen.

Objectius de la intervenció:

Els objectius que m’he plantejat en aquesta primera “intervenció” són els següents:

• Identificar el nivell de coneixement del professorat respecte al DUA.
• Analitzar la pràctica docent vinculada a l’atenció a la diversitat.
• Detectar necessitats formatives del claustre.
• Obtenir informació qualitativa per orientar futures actuacions psicopedagògiques.

Reflexió personal:

L’elaboració d’aquest qüestionari ha estat el primer pas per aproximar-me al context real de l’escola des d’una mirada més psicopedagògica. He pogut comprovar que, tot i que existeix una actitud oberta i col·laborativa per part del professorat, hi ha certes llacunes en el coneixement profund i aplicació pràctica del DUA. Això coincideix amb les aportacions de Sanchiz Ruiz (2009), que remarca la importància de fomentar processos de reflexió crítica entre els professionals per generar canvis significatius. A més, la majoria ha manifestat interès per rebre suport i formació, cosa que obre una finestra d’oportunitat per a la intervenció psicopedagògica.

Avaluació de la intervenció:

El qüestionari ha estat útil per obtenir una primera anàlisi de la situació. La participació ha estat bona (11 docents) i els resultats indiquen interès i voluntat de millora. Els indicadors han permès definir línies d’intervenció prioritàries: formació interna, assessorament psicopedagògic i creació de materials. L’anàlisi de dades ha servit per fonamentar la proposta d’accions concretes que es duran a terme les properes setmanes.

Observacions personals:

El disseny de l’instrument ha estat senzill, però he tingut el repte d’aconseguir que fos prou concret i útil per obtenir informació significativa (fet que m’ha costat una mica). Una dificultat ha estat aconseguir que tot el claustre el respongués, però el 65% de resposta ja és una mostra valuosa. He pogut detectar cert “desencaix” entre la teoria del DUA i la seva aplicació real, però també una gran predisposició a transformar la pràctica. Aquestes dades em permetran dissenyar les properes accions amb més fonament.

Evidències:

D’aquesta part de la intervenció no tinc fotografies, evidentment, que mostrin el procés. No obstant, us adjunto les següents per tal que els hi feu una ullada:

1. Qüestionari elaborat amb Google Forms.

Bloc 1 – Coneixement conceptual (Likert 1-5)

1. Conec què és el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).
2. Sé diferenciar entre mesures universals, addicionals i intensives.
3. Em sento còmode identificant les necessitats educatives específiques de l’alumnat.
4. Conec estratègies per adaptar les activitats a les diferents necessitats de l’aula.

Bloc 2 – Pràctica a l’aula (Likert 1-5)

1. Aplico els princips del DUA en la meva pràctica habitual.
2. Utilitzo metodologies actives i recursos diversos per atendre a la diversitat.
3. Coordino accions amb altres professionals del centre/externs quan detecto dificultats d’aprenentatge/possibles trastorns.

Bloc 3 – Percepció i necessitat (Likert 1-5)

1. Considero útil rebre assessorament específic sobre el DUA i les mesures d’atenció a la diversitat.
2. M’agradaria aprofundir més sobre com implementar el DUA en el meu dia a dia professional.
3. Valoro positivament accions col·laboratives i formatives entre docents.

Bloc 4 – Preguntes obertes (pre)

1. Quines dificultats trobes a l’hora d’aplicar el DUA durant el dia a dia a l’aula?
2. Quines eines o recursos et serien útils per millorar la teva intervenció?

2. Resultats recollits i analitzats

S’interpreta un coneixement general moderat, però desigual segons l’ítem. Cal reforçar els conceptes de mesures i identificació de NEEs en general.

Malgrat un ús força estès de metodologies actives, la pràctica explícita i significativa del DUA i la coordinació són àrees a millorar.

El professorat manifesta una clara demanda de formació i col·laboració, mostrant un alt grau de motivació.

3. Extractes de les respostes obertes.

Quines dificultats trobes a l’hora d’aplicar el DUA durant el dia a dia a l’aula?

1. “Tot i que conec els principis bàsics del DUA, em costa trobar recursos adaptats per a tot l’alumnat dins la mateixa activitat. Sovint em trobo improvisant o deixant de banda part de l’alumnat que té més dificultats.”
2. “La manca de temps per preparar activitats personalitzades fa que a vegades acabi aplicant metodologies més tradicionals. Em preocupa no estar donant resposta a la diversitat real de l’aula.”
3. “No tinc clar com traduir el DUA en activitats concretes. Sovint tinc la sensació que les adaptacions que faig són poc efectives i em falta formació pràctica.”
4. “Crec que el DUA és molt interessant, però a nivell de cicle costa molt posar-se d’acord. Cada docent adapta com pot, però no hi ha una línia comuna.”
5. “La sobrecàrrega administrativa em deixa poc marge per innovar. Aplicar el DUA requereix planificació i temps, i això és difícil amb la pressió del dia a dia.”
6. “Em costa ajustar-me a tots els ritmes d’aprenentatge, especialment quan hi ha alumnes amb NEE i alhora altres amb altes capacitats. No sempre sé com equilibrar-ho.”
7. “El recurs de suport educatiu només entra unes hores concretes, i no podem aplicar gaires mesures universals perquè no ens coordinem prou bé.”
8. “La veritat és que no he tingut formació específica en DUA i vaig bastant perduda. Faig el que puc segons el que veig útil, però no sé si realment ho faig bé.”
9. “Crec que necessitem més eines visuals i digitals adaptades. Algunes plataformes no permeten personalitzar les activitats de forma flexible.”
10. “És complicat”
11. “Falta de temps i recursos.”

Quines eines o recursos et serien útils per millorar la teva intervenció?

1. “Seria molt útil tenir una biblioteca digital compartida amb activitats ja dissenyades sota criteris DUA. Així podríem estalviar temps i compartir bones pràctiques.”
2. “Sessions pràctiques de formació amb exemples concrets d’aula, adaptacions reals i metodologies que funcionen. Més que teoria, necessitem veure el DUA en acció.”
3. “Espais de co-docència o intercanvi amb altres mestres que ja apliquin el DUA. El treball col·laboratiu enriquiria molt la nostra tasca.”
4. “Una graella clara amb exemples de mesures universals, addicionals i intensives per poder identificar-les millor i aplicar-les amb més seguretat.”
5. “Aplicacions TIC que permetin ajustar les activitats a diferents nivells. Per exemple, eines que permetin modificar el nivell de dificultat o format segons l’alumne.”
6. “Assessorament psicopedagògic més continuat. Moltes vegades ens falta saber com orientar una situació concreta o com fer el seguiment adequat.”
7. “Temps de coordinació dins l’horari lectiu per poder compartir dubtes, recursos i organitzar millor les activitats atenent la diversitat.”
8. “Materials visuals adaptats a cada nivell i tipologia d’aprenentatge. Ens falten eines pensades per als alumnes amb TEA, dislèxia o TDAH.”
9. “Una app per fer seguiment dels alumnes segons els criteris del DUA seria genial. Així podríem valorar el progrés de manera més objectiva.”
10. “PowerPoints o fitxes DUA.”
11. “No ho sé gaire bé.”

Hola a tots i a totes!

Aquests dies estic de vacances de Setmana Santa, i tot i que això implica una pausa en les meves pràctiques al centre i a la feina, també m’està servint per prendre una mica de distància i reflexionar amb calma sobre el camí recorregut fins ara. M’he proposat aprofitar aquest temps per endreçar idees, elaborar materials i acabar de donar forma a la proposta d’intervenció psicopedagògica que vull implementar a la tornada, en el marc del Repte 3 i 4 del pràcticum.

Aquest repte m’està ajudant molt a prendre consciència de com, tot i tenir un diagnòstic bastant clar de les necessitats del centre –especialment pel que fa a l’aplicació del DUA i la gestió de les mesures d’atenció a la diversitat–, dissenyar una intervenció coherent, realista i significativa no és gens senzill. Cal tenir en compte molts factors: temps, recursos, actors implicats, resistències possibles… i alhora mantenir una mirada centrada en les necessitats reals de l’alumnat i del professorat.

M’estic adonant que aquest procés de disseny no és només tècnic, sinó profundament reflexiu. Em fa qüestionar com entenem la inclusió, quin paper hi juga la psicopedagogia i fins a quin punt les propostes que fem poden ser realment transformadores, encara que siguin petites. M’interessa especialment que la meva intervenció no sigui un recurs aïllat, sinó que pugui sembrar una llavor perquè el centre segueixi avançant cap a una pràctica més inclusiva i compartida.

Durant aquests dies, també estic revisant eines, llegint documents i treballant en els instruments d’avaluació que m’han de permetre valorar l’impacte de la proposta. Tinc la sensació que aquesta part també és clau: poder mesurar d’alguna manera els canvis ens permetrà fer una lectura més realista del que funciona, del que cal ajustar i del que podem projectar cap al futur.

En definitiva, m’està agradant molt tenir aquest espai de pausa per pensar, crear i planificar. Em sento motivat de cara a la tornada a les pràctiques, amb ganes d’aplicar el que estic dissenyant i de seguir aprenent amb i des del context real. Sé que no serà fàcil, però tinc clar que aquest procés forma part del meu creixement com a futur psicopedagog.