Descripció de l’activitat:

Aquesta darrera entrada recull el tancament del meu procés de pràctiques en el context d’una escola d’educació primària, tot i que encara no ha finalitzat. Al llarg d’aquestes setmanes, he dut a terme diverses actuacions psicopedagògiques orientades a la detecció de necessitats, l’assessorament al professorat i la implementació de mesures vinculades al Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). En aquesta fase final, he centrat l’activitat en l’avaluació global de la intervenció realitzada mitjançant un qüestionari post aplicat als docents del centre, a fi de valorar l’evolució del coneixement, la pràctica i les percepcions en relació al DUA i a l’atenció a la diversitat.

Aquest procés també ha inclòs una observació concreta en un aula de 1r de primària, coordinada amb la mestra Raquel, que ens ha permès aprofundir en la detecció de barreres d’aprenentatge i el disseny de propostes d’intervenció amb perspectiva inclusiva.

Objectius de la intervenció:

• Analitzar l’impacte del procés d’assessorament psicopedagògic dut a terme durant les pràctiques.
• Valorar els canvis percebuts pel professorat en relació amb el coneixement i l’aplicació del DUA.
• Reflexionar sobre les possibilitats i límits reals de la innovació educativa des d’una mirada inclusiva.
• Integrar la teoria i la pràctica en un context educatiu real i dinàmic.

Reflexió personal:

Aquest procés de pràctiques ha estat una experiència d’aprenentatge molt significativa per a mi, tant a nivell professional com personal. He pogut comprovar que el rol psicopedagògic no es limita a identificar dificultats, sinó que és un motor fonamental de transformació pedagògica quan es planteja des de la col·laboració, l’escolta activa i el suport continu.

L’assessorament individuals a alguns dels mestres de l’escola m’ha ajudat a entendre millor com les necessitats emocionals i conductuals dels infants estan íntimament lligades a les pràctiques inclusives i a l’organització de l’aula. D’altra banda, l’anàlisi comparativa entre el qüestionari inicial i el final m’ha permès constatar una evolució clara en el claustre: s’ha guanyat en consciència, coneixement i predisposició per aplicar els principis del DUA. Aquest canvi, tot i incipient, apunta cap a una cultura educativa més oberta a la diversitat i l’equitat.

Crear cultures inclusives requereix repensar els valors, les relacions i els suports dins la comunitat educativa (Booth, 2015).

Aquesta frase sintetitza bé allò que he intentat fomentar durant la meva estada: més enllà d’eines o estratègies, el veritable canvi rau en la mirada compartida.

Avaluació de la intervenció:

Els resultats del qüestionari final mostren una millora clara respecte a l’inicial:

• En el Bloc de coneixement conceptual, la mitjana dels ítems ha pujat entre 0,5 i 0,8 punts, destacant una millor comprensió sobre les mesures universals/addicionals/intensives i una major seguretat en la identificació de necessitats educatives específiques.
• En el Bloc de pràctica, tot i que encara hi ha marge de millora, s’ha detectat un augment en l’aplicació dels principis del DUA i un lleuger increment en la coordinació amb altres professionals.
• En el Bloc de percepció i necessitat, es manté un altíssim nivell d’interès per aprofundir en el DUA (mitjanes de 5 en els tres ítems), cosa que reafirma la necessitat de continuar apostant per formacions pràctiques i contextualitzades.

Les respostes qualitatives indiquen canvis reals en la pràctica docent: ús de materials visuals, opcions diverses dins d’una mateixa activitat, millora en les rutines d’aula, etc. Tot plegat, mostra que l’assessorament ha tingut un impacte positiu i tangible.

Observacions personals:

Aquest procés m’ha reafirmat la importància de la proximitat, el respecte al ritme del docent i l’escolta activa com a eixos del rol psicopedagògic. No és senzill canviar dinàmiques consolidades, però amb acompanyament, espais de reflexió i exemples pràctics, es poden generar petits canvis que obren camins cap a una educació més inclusiva i equitativa.

També he après a ajustar-me a les limitacions reals del dia a dia: manca de temps, sobrecàrrega, coordinació insuficient… Aspectes que no es poden ignorar si volem que les propostes siguin viables.

Descripció de l’activitat:
Per tancar el procés de pràctiques, he dut a terme l’avaluació final de la formació i l’assessorament realitzats sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). Aquesta acció ha consistit en l’enviament d’un qüestionari final al mateix grup de docents que va respondre el qüestionari inicial. Els tres primers blocs de preguntes es mantenen iguals per tal de comparar resultats i observar l’evolució real. S’ha afegit un quart bloc amb preguntes obertes posteriors a la intervenció, amb l’objectiu de recollir aportacions qualitatives sobre l’impacte percebut i les accions implementades a l’aula.

Objectius:

• Avaluar l’impacte real de la formació i l’assessorament realitzat.
  • Comparar els resultats pre i post per mesurar l’evolució en coneixement, pràctica i percepció.
  • Recollir evidències de transferència a la pràctica educativa.
  • Donar veu al professorat sobre els canvis viscuts i estratègies implementades.

Reflexió personal:
Durant aquest procés d’avaluació final, he pogut comprovar com una formació ben orientada, propera a la realitat del centre i acompanyada d’assessorament psicopedagògic individualitzat, pot tenir un impacte significatiu en el canvi de pràctica docent. El qüestionari mostra una millora clara en el coneixement conceptual i en la percepció d’autoeficàcia del professorat per atendre la diversitat a l’aula. Així mateix, moltes de les respostes obertes fan referència a accions concretes que ja s’han començat a implementar. Com assenyala Pujolàs (2021), la clau de l’èxit rau en una formació amb sentit, situada i útil, que genera vincles i empodera els docents. Aquesta experiència confirma que l’escola és un context viu i amb un gran potencial de canvi, i que la mirada psicopedagògica hi té molt a aportar.

Avaluació de la intervenció (planificada):
La comparació entre els qüestionaris inicial i final permet identificar una millora significativa en gairebé tots els ítems avaluats. La mitjana global ha augmentat especialment en els ítems vinculats al coneixement conceptual del DUA i a la seguretat a l’hora de detectar i atendre la diversitat. Així mateix, els docents han manifestat una valoració molt positiva del procés de formació i una alta motivació per continuar aprofundint-hi. Les respostes qualitatives indiquen canvis reals en la pràctica docent i un increment del treball col·laboratiu. Aquesta avaluació ha estat clau per evidenciar que les actuacions dutes a terme tenen efectes positius i sostenibles.

Observacions:

M’ha resultat molt satisfactori veure com els resultats mostren una evolució real. Un dels reptes ha estat dissenyar un instrument que permetés captar aquest canvi d’una forma rigorosa però comprensible. L’anàlisi de les respostes obertes m’ha permès veure que hi ha accions concretes que s’estan posant en marxa i que la reflexió pedagògica ha crescut dins del claustre. Aquest treball em reafirma la idea que l’acompanyament psicopedagògic pot tenir un gran impacte si s’orienta des del diàleg, la confiança i la pràctica situada.

 Evidències:
Per dur a terme la sessió, he utilitzat els següents materials:

• Qüestionari post-intervenció:

Bloc 1 – Coneixement conceptual (Likert 1-5)

1. Conec què és el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).
2. Sé diferenciar entre mesures universals, addicionals i intensives.
3. Em sento còmode identificant les necessitats educatives específiques de l’alumnat.
4. Conec estratègies per adaptar les activitats a les diferents necessitats de l’aula.

Bloc 2 – Pràctica a l’aula (Likert 1-5)

1. Aplico els princips del DUA en la meva pràctica habitual.
2. Utilitzo metodologies actives i recursos diversos per atendre a la diversitat.
3. Coordino accions amb altres professionals del centre/externs quan detecto dificultats d’aprenentatge/possibles trastorns.

Bloc 3 – Percepció i necessitat (Likert 1-5)

1. Considero útil rebre assessorament específic sobre el DUA i les mesures d’atenció a la diversitat.
2. M’agradaria aprofundir més sobre com implementar el DUA en el meu dia a dia professional.
3. Valoro positivament accions col·laboratives i formatives entre docents.

Bloc 4 – Preguntes obertes (post)

4. Què has après o canviat després de les accions d’assessorament?
5. Hi ha alguna estratègia que hagis començat a implementar a l’aula? Ha tingut efecte?

• Resultats recollits i analitzats

S’ha detectat una millora destacable en tots els ítems, especialment en el coneixement i diferenciació de mesures.

Augmenta l’aplicació pràctica del DUA i la coordinació amb altres agents. La millora és significativa. Continuen utilitzant metodologies actives i diferents recursos en la mateixa mesura.

El claustre manté una motivació molt elevada i valora positivament la continuïtat del suport.

• Extractes de les respostes obertes

1. Què has après o canviat després de les accions d’assessorament?

1. “Ara em fixo més en com dissenyo les activitats.”
2. “He entès millor les diferències entre mesures universals, addicionals i intensives. Això m’ajuda a posar nom a coses que ja fèiem, però també a detectar què falta.”
3. “Veig que el DUA és molt aplicable si planifiquem amb intenció i coneixem les necessitats de l’aula.”
4. “M’ha servit per adonar-me que no cal fer activitats diferents per a cada alumne, sinó pensar opcions dins d’una mateixa proposta.”
5. “Intento oferir diferents suports i canals perquè tothom hi pugui accedir.”
6. “He après a observar millor les barreres que poden tenir els alumnes. Ara em centro més en el context i no només en la dificultat de l’alumne.”
7. “El treball cooperatiu i les estructures més flexibles són eines que abans no valorava tant. Ara intento utilitzar-les més sovint.”
8. “La importancia de coordinarme con otros maestros.”

2. Hi ha alguna estratègia que hagis començat a implementar a l’aula? Ha tingut efecte?

1. “He començat a utilitzar més materials visuals i pictogrames amb alguns alumnes. Ara entenen millor les instruccions i es mostren més receptius.”
2. “Sí, faig servir més preguntes obertes i activitats amb resposta múltiple. Això ha fet que alumnes més tímids participin més.”
3. “He provat d’incorporar opcions dins d’una mateixa activitat (per exemple, fer un vídeo, fer un esquema o escriure un text). El resultat ha estat molt positiu.”
4. “Ara estructuro les sessions amb una rutina clara. Els alumnes saben què esperar i això ha reduït molt les interrupcions.”
5. “Estic aplicant la tècnica 1-2-4 en algunes àrees. Els alumnes s’ajuden entre ells i millora molt la comprensió.”
6. “Intento que les activitats tinguin diferents nivells de suport (ajudes visuals, instruccions pas a pas…). Això ha permès que alguns alumnes no es desconnectin tan aviat.”
7. “He començat a fer servir rúbriques senzilles amb icones per ajudar a l’autoregulació. Els alumnes entenen millor què han de fer.”
8. “He adaptat els espais i temps d’algunes activitats (per exemple, deixar més temps a alguns alumnes o fer grups reduïts) i he notat millores clares en la participació.”

Descripció de l’activitat:
Després de la formació general sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) i els diferents tipus de mesures d’atenció a la diversitat, es va oferir la possibilitat de fer un assessorament individualitzat als docents assistents. L’objectiu era acompanyar-los en l’anàlisi i adaptació d’activitats reals de la seva aula, aplicant els principis del DUA i identificant les mesures universals, addicionals o intensives més adequades en casos reals.

L’assessorament ha tingut una durada de 20-30 minuts per docent, i s’ha portat a terme sota un ambient de confiança i col·laboració. S’ha treballat amb un total de 3 docents voluntàries, cadascuna amb realitats i nivells educatius diferents. És important destacar que per tal de fer aquest assessorament, ha estat necessària l’observació d’una sessió amb aquests docents i els seus grups/infants concrets.

Objectius:

• Acompanyar i orientar les docents en la implementació pràctica del DUA.
• Revisar i adaptar activitats reals d’aprenentatge de l’aula per fer-les més inclusiva i significatives.
• Identificar conjuntament les mesures d’atenció a la diversitat adequades per a cada context.
• Potenciar l’autonomia i la reflexió pedagògica crítica.

Reflexió personal:
Aquest espai d’assessorament ha estat especialment valuós, ja que m’ha permès observar com els coneixements compartits a la sessió formativa s’extrapolen a la pràctica de cada docent. He pogut comprovar com, partint d’una mateixa base conceptual, les necessitats i enfocaments varien segons el context d’aula, el nivell educatiu i el perfil del grup-classe. Aquesta diversitat evidencia la importància del suport personalitzat com a estratègia clau per a la transferència real de la teoria a la pràctica (Sanchiz Ruiz, 2009).

Les docents s’han mostrat receptives, participatives i agraïdes pel suport, fet que reforça la idea que els processos d’assessorament no només contribueixen a millorar la inclusió, sinó que també afavoreixen una millora professional i personal a través de l’acompanyament reflexiu (Monereo, 2010).

També m’he adonat que el procés d’aplicació del DUA o, al menys, de re-construcció respecte les mesures d’atenció a la diversitat no és immediat. Caldrà un temps per digerir bé la informació i oferir una inclusió més acurada, eficient i realista. A més a més, a aquestes alçades del curs i, especialment, en una escola que l’any vinent ja tanca, entenc que dit procés es dificulta.

Avaluació de la intervenció (planificada):
L’assessorament ha estat ben valorat per les docents, tant pel format proper i pràctic, com pel temps destinat a cada cas. Totes tres han implementat algunes de les adaptacions consensuades en les seves aules durant la setmana posterior, i han transmès una millora en la participació de l’alumnat. A nivell personal, ha estat una experiència molt enriquidora per mi, tant per consolidar el meu rol com a psicopedagog en formació, com per continuar practicant l’escolta activa i la resposta ajustada a cada cas.

Observacions:

Un dels principals reptes ha estat respectar el temps establert per a cada docent, ja que totes presentaven casuístiques complexes que requerien espais més llargs (alguna s’ha allargat més del temps previst). També he pogut constatar la dificultat que, a vegades, suposa identificar clarament si una mesura és addicional o intensiva, especialment quan les línies són difuses. Tanmateix, aquestes situacions han estat una gran oportunitat per reflexionar conjuntament i consolidar coneixements (també jo mateix he après dels docents assessorats), sempre tenint en compte el marc normatiu i la realitat del centre.

 Evidències:
Per dur a terme la sessió, he utilitzat els següents materials:

• Fitxa-guia utilitzada per analitzar i reformular l’activitat segons els tres principis del DUA (representació, expressió i implicació).

Aquí us adjunto el model de fitxa que he realitzat, a veure què us sembla!

Descripció de l’activitat:
Aquesta intervenció ha consistit en la realització d’una sessió formativa dirigida a la majoria de l’equip docent del centre educatiu, amb una durada d’1h 30min. S’ha realitzat fora de l’horari escolar (de 17:45 a 19:15). S’hi ha presentat de manera clara i accessible el marc del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), així com la classificació i aplicació pràctica de les mesures universals, addicionals i intensives a partir de la infografia que vaig elaborar. En aquesta també es troben enllaços d’interès on el professorat pot trobar informació rellevant i significativa respecte el DUA i concrecions a l’hora d’aplicar mesures universals, addicionals o intensives (amb exemples més concrets que facilitin la seva comprensió).
La formació ha combinat una part expositiva amb una dinàmica participativa basada en l’anàlisi de tres casos contextualitzats en el mateix centre. S’ha promogut la reflexió col·lectiva a través de l’anàlisi, reflexió i posada en comú de dits casos.

Objectius:

• Afavorir la comprensió del DUA com a marc inclusiu per a l’atenció a la diversitat.
• Identificar amb claredat les diferents tipologies de mesures (universals, addicionals, intensives).
• Ajudar els docents a traslladar els principis del DUA a situacions reals de l’aula.
• Estimular el treball col·laboratiu docent per a generar respostes més ajustades i eficaces.

Reflexió personal:
Durant la sessió, he pogut observar com l’equip docent valorava positivament l’espai per compartir dubtes i contrastar experiències reals. El plantejament pràctic i proper de la formació ha facilitat la connexió amb les necessitats quotidianes dels mestres.
Seguint les orientacions de Sanchiz Ruiz (2009), una intervenció psicopedagògica ha de tenir en compte la participació activa dels professionals, i aquest enfocament s’ha demostrat clau per a generar implicació real.
Una reflexió crítica és la necessitat d’ajustar el ritme i el grau de profunditat, ja que alguns docents partien de coneixements molt bàsics sobre el DUA. La diversitat dins del propi claustre és també un repte a considerar en futures accions.

Avaluació de la intervenció (planificada):
Abans de donar per tancada la sessió, hem fet una breu avaluació informal de recollida a nivell oral. Aquesta ha mostrat:

• Alts nivells de satisfacció pel format dinàmic i clar.
• Major claredat conceptual sobre què implica aplicar el DUA a la pràctica.
• Interès real per aprofundir en les mesures addicionals i per millorar la coordinació entre docents i suports. També s’ha detectat la necessitat de fer seguiment individualitzat de casos complexos, cosa que pot derivar en una propera acció d’assessorament més específica.

Aquesta mateixa tarda també he passat una enquesta de satisfacció. Encara no han contestat tots/es els/les participants. Per això, en la propera entrada, comentaré els resultats de la mateixa. Les preguntes han estat les següents:

Bloc 1 – Valoració de la sessió (escala Likert de l’1 al 5)
(1 = gens d’acord / 5 = totalment d’acord)

1. La sessió m’ha ajudat a entendre millor els principis del DUA.
2. He comprès amb més claredat la diferència entre les mesures universals, addicionals i intensives.
3. Els casos pràctics analitzats han estat útils i rellevants per a la meva pràctica docent.
4. El format participatiu i col·laboratiu m’ha semblat adequat.
5. Considero que el contingut és aplicable al meu dia a dia a l’aula.

Bloc 2 – Preguntes obertes

1. Quins aspectes de la sessió t’han resultat més útils o interessants?
2. Què milloraries o afegiries en futures formacions sobre aquest tema?

Observacions:

El fet d’haver tingut temps per preparar la formació amb rigor m’ha permès sentir-me segur i coherent durant la sessió. Tot i així, he detectat que alguns mestres tenen reticències o altres punts de vista aliens al que coneixem per inclusiu que dificulten el canvi de mirada inclusiva. A nivell interpersonal, el to obert i col·laboratiu ha afavorit un bon clima.
En línia amb el que defensa Booth i Ainscow (2011), la inclusió educativa no es pot entendre com una simple aplicació de recursos, sinó com un procés col·lectiu que requereix temps, formació i compromís.

Evidències:
Per dur a terme la sessió, he utilitzat els materials que vaig esmentar a l’anterior entrada:

• Una infografia amb continguts clau (DUA, exemples pràctics, classificació de mesures).

• Tres casos pràctics contextualitzats en el mateix centre amb preguntes de reflexió per respondre-les en grups de treball.
• Un esquema d’actuació que mostra quan i com aplicar les diferents mesures.

Descripció de l’activitat:
Després d’haver analitzat les respostes del qüestionari previ passat al claustre, he detectat una clara necessitat de formació i reflexió compartida sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge i la classificació i aplicació de les mesures d’atenció a la diversitat. Per això, he dissenyat una sessió formativa que es realitzarà el proper dilluns 5 de maig per al professorat amb una durada estimada d’1 hora i 30 minuts. Aquesta sessió serà pràctica, participativa i es desenvoluparà a partir de situacions reals del centre. La proposta busca generar una comprensió compartida i funcional del DUA i facilitar l’aplicació de mesures universals, addicionals i intensives a l’aula.

Objectius:

• Oferir una base conceptual clara i útil sobre el DUA i les seves implicacions a nivell metodològic.
• Reflexionar de manera col·lectiva sobre casos pràctics reals que exemplifiquin la necessitat d’una intervenció ajustada i coherent.
• Potenciar la col·laboració entre docents per facilitar el disseny d’estratègies inclusives.
• Donar resposta a les necessitats de formació expressades pel professorat a través del formulari.

Reflexió personal fonamentada i crítica:

Planificar aquesta formació ha estat un repte interessant. M’ha obligat a buscar maneres efectives de traduir la teoria del DUA en dinàmiques entenedores i aplicables. M’he adonat que molts mestres tenen la voluntat de millorar la seva pràctica, però sovint no tenen el temps ni els recursos per aprofundir en qüestions com el DUA. També he intentat que la sessió no sigui una “classe magistral”, sinó un espai on compartir, dubtar i aprendre plegats. Teòricament, m’he recolzat en autors com Meyer, Rose i Gordon (2014), que aposten per una aplicació flexible i pràctica del DUA adaptada al context.

Avaluació de la intervenció (planificada):
La sessió es valorarà posteriorment mitjançant un qüestionari de satisfacció i una autoavaluació ràpida dels docents participants. Així mateix, es recolliran les aportacions dels grups de treball per analitzar-ne la riquesa i el grau d’aplicabilitat. Aquestes dades em permetran fer reajustaments per a futures accions formatives o assessoraments més concrets.

Observacions:

Tot i que la formació encara no s’ha realitzat, el procés d’organització i elaboració m’ha servit per anticipar possibles dificultats i punts clau a tenir en compte. Una de les qüestions que més m’ha ocupat és trobar l’equilibri entre teoria i pràctica, de manera que la sessió sigui útil, entenedora i aplicable al dia a dia del professorat. També he intentat preveure diverses maneres de dinamitzar la sessió perquè no es converteixi en una exposició unidireccional. Em preocupa una mica el nivell de participació que pugui haver-hi, però confio que, havent treballat amb casos reals del centre i amb dinàmiques obertes, la resposta serà positiva. Aquest procés m’ha fet reflexionar sobre la importància de preparar bé qualsevol acció psicopedagògica, no només pel contingut sinó per la manera com es presenta i com es genera compromís col·lectiu.

Evidències:
Per elaborar la sessió, he creat:

• Una infografia amb continguts clau (DUA, exemples pràctics, classificació de mesures).

• Tres casos pràctics contextualitzats en el mateix centre amb preguntes de reflexió per respondre-las en grups de treball.

• Un esquema d’actuació que mostra quan i com aplicar les diferents mesures.

Espero que aquests materials també us serveixin a vosaltres!

Descripció de l’activitat:

Durant aquest període de pràctiques, una de les primeres actuacions que he dut a terme ha estat l’elaboració i difusió d’un qüestionari inicial per detectar el coneixement, la pràctica i la percepció que té el professorat del centre respecte al Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) i les mesures d’atenció a la diversitat. L’instrument es va enviar al professorat de l’escola fa dues setmanes i ha estat dissenyat mitjançant Google Forms. Ha estat respost per 11 mestres de l’escola. Les preguntes s’han agrupat en quatre blocs temàtics: coneixement conceptual, pràctica a l’aula, percepció i necessitat de formació, i preguntes obertes. Al final del post, us he adjuntat les preguntes, a veure què us semblen.

Objectius de la intervenció:

Els objectius que m’he plantejat en aquesta primera “intervenció” són els següents:

• Identificar el nivell de coneixement del professorat respecte al DUA.
• Analitzar la pràctica docent vinculada a l’atenció a la diversitat.
• Detectar necessitats formatives del claustre.
• Obtenir informació qualitativa per orientar futures actuacions psicopedagògiques.

Reflexió personal:

L’elaboració d’aquest qüestionari ha estat el primer pas per aproximar-me al context real de l’escola des d’una mirada més psicopedagògica. He pogut comprovar que, tot i que existeix una actitud oberta i col·laborativa per part del professorat, hi ha certes llacunes en el coneixement profund i aplicació pràctica del DUA. Això coincideix amb les aportacions de Sanchiz Ruiz (2009), que remarca la importància de fomentar processos de reflexió crítica entre els professionals per generar canvis significatius. A més, la majoria ha manifestat interès per rebre suport i formació, cosa que obre una finestra d’oportunitat per a la intervenció psicopedagògica.

Avaluació de la intervenció:

El qüestionari ha estat útil per obtenir una primera anàlisi de la situació. La participació ha estat bona (11 docents) i els resultats indiquen interès i voluntat de millora. Els indicadors han permès definir línies d’intervenció prioritàries: formació interna, assessorament psicopedagògic i creació de materials. L’anàlisi de dades ha servit per fonamentar la proposta d’accions concretes que es duran a terme les properes setmanes.

Observacions personals:

El disseny de l’instrument ha estat senzill, però he tingut el repte d’aconseguir que fos prou concret i útil per obtenir informació significativa (fet que m’ha costat una mica). Una dificultat ha estat aconseguir que tot el claustre el respongués, però el 65% de resposta ja és una mostra valuosa. He pogut detectar cert “desencaix” entre la teoria del DUA i la seva aplicació real, però també una gran predisposició a transformar la pràctica. Aquestes dades em permetran dissenyar les properes accions amb més fonament.

Evidències:

D’aquesta part de la intervenció no tinc fotografies, evidentment, que mostrin el procés. No obstant, us adjunto les següents per tal que els hi feu una ullada:

1. Qüestionari elaborat amb Google Forms.

Bloc 1 – Coneixement conceptual (Likert 1-5)

1. Conec què és el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).
2. Sé diferenciar entre mesures universals, addicionals i intensives.
3. Em sento còmode identificant les necessitats educatives específiques de l’alumnat.
4. Conec estratègies per adaptar les activitats a les diferents necessitats de l’aula.

Bloc 2 – Pràctica a l’aula (Likert 1-5)

1. Aplico els princips del DUA en la meva pràctica habitual.
2. Utilitzo metodologies actives i recursos diversos per atendre a la diversitat.
3. Coordino accions amb altres professionals del centre/externs quan detecto dificultats d’aprenentatge/possibles trastorns.

Bloc 3 – Percepció i necessitat (Likert 1-5)

1. Considero útil rebre assessorament específic sobre el DUA i les mesures d’atenció a la diversitat.
2. M’agradaria aprofundir més sobre com implementar el DUA en el meu dia a dia professional.
3. Valoro positivament accions col·laboratives i formatives entre docents.

Bloc 4 – Preguntes obertes (pre)

1. Quines dificultats trobes a l’hora d’aplicar el DUA durant el dia a dia a l’aula?
2. Quines eines o recursos et serien útils per millorar la teva intervenció?

2. Resultats recollits i analitzats

S’interpreta un coneixement general moderat, però desigual segons l’ítem. Cal reforçar els conceptes de mesures i identificació de NEEs en general.

Malgrat un ús força estès de metodologies actives, la pràctica explícita i significativa del DUA i la coordinació són àrees a millorar.

El professorat manifesta una clara demanda de formació i col·laboració, mostrant un alt grau de motivació.

3. Extractes de les respostes obertes.

Quines dificultats trobes a l’hora d’aplicar el DUA durant el dia a dia a l’aula?

1. “Tot i que conec els principis bàsics del DUA, em costa trobar recursos adaptats per a tot l’alumnat dins la mateixa activitat. Sovint em trobo improvisant o deixant de banda part de l’alumnat que té més dificultats.”
2. “La manca de temps per preparar activitats personalitzades fa que a vegades acabi aplicant metodologies més tradicionals. Em preocupa no estar donant resposta a la diversitat real de l’aula.”
3. “No tinc clar com traduir el DUA en activitats concretes. Sovint tinc la sensació que les adaptacions que faig són poc efectives i em falta formació pràctica.”
4. “Crec que el DUA és molt interessant, però a nivell de cicle costa molt posar-se d’acord. Cada docent adapta com pot, però no hi ha una línia comuna.”
5. “La sobrecàrrega administrativa em deixa poc marge per innovar. Aplicar el DUA requereix planificació i temps, i això és difícil amb la pressió del dia a dia.”
6. “Em costa ajustar-me a tots els ritmes d’aprenentatge, especialment quan hi ha alumnes amb NEE i alhora altres amb altes capacitats. No sempre sé com equilibrar-ho.”
7. “El recurs de suport educatiu només entra unes hores concretes, i no podem aplicar gaires mesures universals perquè no ens coordinem prou bé.”
8. “La veritat és que no he tingut formació específica en DUA i vaig bastant perduda. Faig el que puc segons el que veig útil, però no sé si realment ho faig bé.”
9. “Crec que necessitem més eines visuals i digitals adaptades. Algunes plataformes no permeten personalitzar les activitats de forma flexible.”
10. “És complicat”
11. “Falta de temps i recursos.”

Quines eines o recursos et serien útils per millorar la teva intervenció?

1. “Seria molt útil tenir una biblioteca digital compartida amb activitats ja dissenyades sota criteris DUA. Així podríem estalviar temps i compartir bones pràctiques.”
2. “Sessions pràctiques de formació amb exemples concrets d’aula, adaptacions reals i metodologies que funcionen. Més que teoria, necessitem veure el DUA en acció.”
3. “Espais de co-docència o intercanvi amb altres mestres que ja apliquin el DUA. El treball col·laboratiu enriquiria molt la nostra tasca.”
4. “Una graella clara amb exemples de mesures universals, addicionals i intensives per poder identificar-les millor i aplicar-les amb més seguretat.”
5. “Aplicacions TIC que permetin ajustar les activitats a diferents nivells. Per exemple, eines que permetin modificar el nivell de dificultat o format segons l’alumne.”
6. “Assessorament psicopedagògic més continuat. Moltes vegades ens falta saber com orientar una situació concreta o com fer el seguiment adequat.”
7. “Temps de coordinació dins l’horari lectiu per poder compartir dubtes, recursos i organitzar millor les activitats atenent la diversitat.”
8. “Materials visuals adaptats a cada nivell i tipologia d’aprenentatge. Ens falten eines pensades per als alumnes amb TEA, dislèxia o TDAH.”
9. “Una app per fer seguiment dels alumnes segons els criteris del DUA seria genial. Així podríem valorar el progrés de manera més objectiva.”
10. “PowerPoints o fitxes DUA.”
11. “No ho sé gaire bé.”

Hola a tots i a totes!

En aquesta fase del treball, ja he pogut estructurar la planificació de la intervenció psicopedagògica i començar a elaborar els instruments que donaran suport tant a l’aplicació com a l’avaluació del pla.

He sintetitzat aquesta planificació mitjançant un breu organigrama, que ajuden a visualitzar clarament les fases del projecte:

• Fase inicial: detecció de necessitats i recollida d’informació

• Fase de disseny: definició d’objectius, metodologia i actuacions

• Fase d’aplicació: implementació de les accions d’assessorament

• Fase d’avaluació: valoració i recollida de dades sobre l’impacte

Aquesta és la temporització prevista pel pla d’intervenció (subjecta a canvi davant de qualsevol imprevist):

A més, he preparat diversos instruments que ja estan dissenyats o en fase de revisió:

• Qüestionari diagnòstic per a docents sobre el coneixement i ús de les mesures d’atenció a la diversitat.

• Graella d’observació per registrar l’aplicació del DUA a les aules.

• Entrevistes semi-estructurades amb docents de diferent antiguitat per contrastar visions.

• Rúbrica d’avaluació per mesurar l’impacte i assoliment dels objectius del pla.

Tot plegat forma part d’un procés intens però molt enriquidor, que m’està permetent consolidar habilitats pròpies de la tasca psicopedagògica com són l’anàlisi crítica, la planificació estratègica i la capacitat d’acompanyament.

Hola a tots i a totes!

Durant les primeres setmanes de pràctiques, he tingut l’oportunitat d’observar i analitzar el funcionament intern del centre, posant especial atenció a l’aplicació del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) i a la implementació de les mesures d’atenció a la diversitat. A través d’entrevistes, qüestionaris i observacions, s’han evidenciat algunes dificultats clau, com ara:

• La confusió entre mesures universals, addicionals i intensives per part d’alguns docents.

• La manca d’un protocol clar per a la seva aplicació i seguiment.

• Una certa absència de coordinació entre equips docents i orientadors.

Aquestes problemàtiques suposen una limitació per a garantir una educació veritablement inclusiva i equitativa.

A partir d’aquesta detecció de necessitats, he començat a dissenyar una proposta d’assessorament psicopedagògic dirigida als equips docents del centre. L’objectiu és orientar, aclarir i donar eines pràctiques perquè puguin aplicar el DUA amb coherència i alhora fer un ús significatiu de les mesures d’atenció a la diversitat.

Aquest procés de reflexió m’està permetent comprendre que, moltes vegades, la millora no passa tant per grans canvis estructurals, sinó per generar espais de formació, diàleg i acompanyament professional. Per això, la proposta parteix d’una mirada col·laborativa i realista, pensada per ser implementada en el període limitat de pràctiques però amb vocació de continuïtat.

Hola a tots i a totes!

Aquests dies estic de vacances de Setmana Santa, i tot i que això implica una pausa en les meves pràctiques al centre i a la feina, també m’està servint per prendre una mica de distància i reflexionar amb calma sobre el camí recorregut fins ara. M’he proposat aprofitar aquest temps per endreçar idees, elaborar materials i acabar de donar forma a la proposta d’intervenció psicopedagògica que vull implementar a la tornada, en el marc del Repte 3 i 4 del pràcticum.

Aquest repte m’està ajudant molt a prendre consciència de com, tot i tenir un diagnòstic bastant clar de les necessitats del centre –especialment pel que fa a l’aplicació del DUA i la gestió de les mesures d’atenció a la diversitat–, dissenyar una intervenció coherent, realista i significativa no és gens senzill. Cal tenir en compte molts factors: temps, recursos, actors implicats, resistències possibles… i alhora mantenir una mirada centrada en les necessitats reals de l’alumnat i del professorat.

M’estic adonant que aquest procés de disseny no és només tècnic, sinó profundament reflexiu. Em fa qüestionar com entenem la inclusió, quin paper hi juga la psicopedagogia i fins a quin punt les propostes que fem poden ser realment transformadores, encara que siguin petites. M’interessa especialment que la meva intervenció no sigui un recurs aïllat, sinó que pugui sembrar una llavor perquè el centre segueixi avançant cap a una pràctica més inclusiva i compartida.

Durant aquests dies, també estic revisant eines, llegint documents i treballant en els instruments d’avaluació que m’han de permetre valorar l’impacte de la proposta. Tinc la sensació que aquesta part també és clau: poder mesurar d’alguna manera els canvis ens permetrà fer una lectura més realista del que funciona, del que cal ajustar i del que podem projectar cap al futur.

En definitiva, m’està agradant molt tenir aquest espai de pausa per pensar, crear i planificar. Em sento motivat de cara a la tornada a les pràctiques, amb ganes d’aplicar el que estic dissenyant i de seguir aprenent amb i des del context real. Sé que no serà fàcil, però tinc clar que aquest procés forma part del meu creixement com a futur psicopedagog.

Bona nit a tots i a totes!

Aquí us adjunto la meva presentació respecte les necessitats que he detectat al meu centre de pràctiques.

Moltíssimes gràcies!