Hola a tots i a totes!

En aquesta fase del treball, ja he pogut estructurar la planificació de la intervenció psicopedagògica i començar a elaborar els instruments que donaran suport tant a l’aplicació com a l’avaluació del pla.

He sintetitzat aquesta planificació mitjançant un breu organigrama, que ajuden a visualitzar clarament les fases del projecte:

• Fase inicial: detecció de necessitats i recollida d’informació

• Fase de disseny: definició d’objectius, metodologia i actuacions

• Fase d’aplicació: implementació de les accions d’assessorament

• Fase d’avaluació: valoració i recollida de dades sobre l’impacte

Aquesta és la temporització prevista pel pla d’intervenció (subjecta a canvi davant de qualsevol imprevist):

A més, he preparat diversos instruments que ja estan dissenyats o en fase de revisió:

• Qüestionari diagnòstic per a docents sobre el coneixement i ús de les mesures d’atenció a la diversitat.

• Graella d’observació per registrar l’aplicació del DUA a les aules.

• Entrevistes semi-estructurades amb docents de diferent antiguitat per contrastar visions.

• Rúbrica d’avaluació per mesurar l’impacte i assoliment dels objectius del pla.

Tot plegat forma part d’un procés intens però molt enriquidor, que m’està permetent consolidar habilitats pròpies de la tasca psicopedagògica com són l’anàlisi crítica, la planificació estratègica i la capacitat d’acompanyament.

Hola a tots i a totes!

Durant les primeres setmanes de pràctiques, he tingut l’oportunitat d’observar i analitzar el funcionament intern del centre, posant especial atenció a l’aplicació del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) i a la implementació de les mesures d’atenció a la diversitat. A través d’entrevistes, qüestionaris i observacions, s’han evidenciat algunes dificultats clau, com ara:

• La confusió entre mesures universals, addicionals i intensives per part d’alguns docents.

• La manca d’un protocol clar per a la seva aplicació i seguiment.

• Una certa absència de coordinació entre equips docents i orientadors.

Aquestes problemàtiques suposen una limitació per a garantir una educació veritablement inclusiva i equitativa.

A partir d’aquesta detecció de necessitats, he començat a dissenyar una proposta d’assessorament psicopedagògic dirigida als equips docents del centre. L’objectiu és orientar, aclarir i donar eines pràctiques perquè puguin aplicar el DUA amb coherència i alhora fer un ús significatiu de les mesures d’atenció a la diversitat.

Aquest procés de reflexió m’està permetent comprendre que, moltes vegades, la millora no passa tant per grans canvis estructurals, sinó per generar espais de formació, diàleg i acompanyament professional. Per això, la proposta parteix d’una mirada col·laborativa i realista, pensada per ser implementada en el període limitat de pràctiques però amb vocació de continuïtat.

Hola a tots i a totes!

Aquests dies estic de vacances de Setmana Santa, i tot i que això implica una pausa en les meves pràctiques al centre i a la feina, també m’està servint per prendre una mica de distància i reflexionar amb calma sobre el camí recorregut fins ara. M’he proposat aprofitar aquest temps per endreçar idees, elaborar materials i acabar de donar forma a la proposta d’intervenció psicopedagògica que vull implementar a la tornada, en el marc del Repte 3 i 4 del pràcticum.

Aquest repte m’està ajudant molt a prendre consciència de com, tot i tenir un diagnòstic bastant clar de les necessitats del centre –especialment pel que fa a l’aplicació del DUA i la gestió de les mesures d’atenció a la diversitat–, dissenyar una intervenció coherent, realista i significativa no és gens senzill. Cal tenir en compte molts factors: temps, recursos, actors implicats, resistències possibles… i alhora mantenir una mirada centrada en les necessitats reals de l’alumnat i del professorat.

M’estic adonant que aquest procés de disseny no és només tècnic, sinó profundament reflexiu. Em fa qüestionar com entenem la inclusió, quin paper hi juga la psicopedagogia i fins a quin punt les propostes que fem poden ser realment transformadores, encara que siguin petites. M’interessa especialment que la meva intervenció no sigui un recurs aïllat, sinó que pugui sembrar una llavor perquè el centre segueixi avançant cap a una pràctica més inclusiva i compartida.

Durant aquests dies, també estic revisant eines, llegint documents i treballant en els instruments d’avaluació que m’han de permetre valorar l’impacte de la proposta. Tinc la sensació que aquesta part també és clau: poder mesurar d’alguna manera els canvis ens permetrà fer una lectura més realista del que funciona, del que cal ajustar i del que podem projectar cap al futur.

En definitiva, m’està agradant molt tenir aquest espai de pausa per pensar, crear i planificar. Em sento motivat de cara a la tornada a les pràctiques, amb ganes d’aplicar el que estic dissenyant i de seguir aprenent amb i des del context real. Sé que no serà fàcil, però tinc clar que aquest procés forma part del meu creixement com a futur psicopedagog.